Belkassem Ben Sedira : Cours de langue kabyle. Grammaire et versions

— 151 — theh’ila, mcliaraken d’eg lbiâ n echcliera; ouna- guen, vebh’en alf n doiiro. Our’alen d r’er thmourth n sen. Akken imi cjrib ad aouodhen r’er thaddarth d’eg zed’r’en, inna ias Bou-theh’ila i oumdakoulis : Agnia (1), lemmer d’ ara sien is nar’ ouarraou 1 lali’ram s id’rimen agui, our av’ tshennin ara, ala ma oukeren ar’ tlien. Thoura, ma thour’edh aoual ïou, mkoull ïoun d’eg nar’ ad’ iaoui aïn ououmi izmer; aïn ara d iougrin, ath nemdhel d’agui, eddaou tsejra ia; ïoun our isell issen. — Iroudha ouaïdh, bouin aïn ara then ikfoun, net’len lbaqi eddaou tsejra enni. Lamkaïn ah’raïmi enni isr’afei aclirik is, iougra, iroli’ iboui d id’rimen enni, irra akal am akken ilia. Iadda kra, iroli’ Bou-enniya, inna ias i ouchrikis : A kiiouïa, fouken id’rimen ïou, our oufir’ ara errezôr’ r’ef louachoul ïou; ma iehd’a k Rabbi, atseddoudh id’i, ad naoui, am brid’ amzouarou, aïn neh’ouaj. —Roh’en r’er oumkan enni, r’zen; lamkaïn our oufln oulamma d’ kra. Ibd’a Bou-theh’ila isthâmel la itsrou (2), ïouakken ad’ irr eddehicha r’ef inna ennidhen, ar as iqar : akka aï thekhd’emedh, aï akhaddaâ ! Thester’fe- ledh ii, thougradh r’er id’rimen, thoukert’en (3). (1) II est, facile de voir qu’il y a là élision euphonique de la voyelle e, qui n’est pas absolument indispensable, car egma est mis pour g imma (fils) de ma mère. (2) Verbe primitif rou. On peut dire rour' ou tsrour'. (3) Mis pour Ihoukercdh then; ainsi, lorsque le verbe à la 2 ° personne du singulier est suivi des pronoms régimes lh, then, tlient, le dh de la conjugaison et le th des pronoms se contractent en t’, comme on l’a déjà vu plus haut. http:/ /e-mediatheque@mmsh.univ-aix.fr [8-16303_FR] Corpus | Langues

RkJQdWJsaXNoZXIy NDM3MTc=