Belkassem Ben Sedira : Cours de langue kabyle. Grammaire et versions

— CCXXXIII — irna souaouin ihouali (1) i thadjalt enni. Dher’a our’alen armi qeblen tharzefth enni ; lamâna nouthni ourzlin ara aqcliich enni, rebban t id kan s thouffera g emmas. Assmi isthâqel ouqchich, thdqel ith immas, dla khat’er thecbfa r’ef ïouth limara illan d’egs. Dher’a thedda s lkheir armi i oukham enni id iselcren emmis. Rabbi iqbel its id, idmmed' i irgazen enni ad’ bnoun tham- d’itli enni ïouimi fkan ism Qcer T’ina, r’er zd’ath seraman as Qcent’ina ner’ Qcemt’ina , s tsebd’il enni illan d’i mkoull thameslaïth, iour’al si erra d’ Imim, sinna d’ ennoun. Oumbâd qaren d’ar’en emmis n tadjalt enni iffer’ ed d’egs ïoun ourgaz n t’aref si thar’erth n tassa enni d’egs. Iour’al erran t d’aguellid’ igan alcken ith id isekren. Dher’a idna izzi az d essour i theqrarth enni ïouimi isemma T’ina, s ism g emmas. Légende sur Constantine Les vieillards racontent qu’avant la fondation de Constantine, une femme nommée T’ina était venue s’établir sur le rocher qui sert de base à cette ville : elle y vivait de laitage, en compagnie de son jeune enfant. Un jour, une famille de nomades vint s’établir dans le voisinage. La coutume voulait que T’ina offrît un animal pour être égorgé en l’honneur de çes nouveaux venus. (1) On dit : isomoui ar' d ihouah ou la'ar, il nous a fait honte ; — isomoui ar’ d iser’, il nous fait honneur (saoui ou souaoui, faire porter). http:/ /e-mediatheque@mmsh.univ-aix.fr [8-16303_FR] Corpus | Langues

RkJQdWJsaXNoZXIy NDM3MTc=